Cornellà de Llobregat, 24 de gener de 2022

El Llindar presentem la memòria del curs 2020-21. Tot i la incertesa i els efectes que podia generar la pandèmia, el curs es va iniciar amb el convenciment ferm i decidit per la presencialitat. El Llindar vam voler posar el cos des del primer dia. Ens havíem preparat per contextos de docència híbrida que afortunadament no es van generar en excés; i quan van ser necessaris, vam poder seguir acompanyant i formant, amb un equip de professionals molt compromès.

Les xifres reflecteixen que El Llindar som una resposta contra l’abandonament escolar: 399 joves, gairebé un 90% d’aprovats, el 40% cursa itineraris de dos anys o més, i les perspectives de futur passen, principalment, per la formació o per la inserció laboral.

Però més enllà dels gràfics, ha estat un curs en què la veu dels joves s’ha sentit en mitjans de comunicació i en actes que hem organitzat o hem assistit. Són les seves paraules les que millor ens expliquen. La Nerea ha trobat un lloc on “sento que puc aprendre”. La Thais és molt clara quan afirma que “en aquesta escola no s’han donat per vençuts amb mi”.  Aquesta manera de fer d’El Llindar es tradueix amb alumnes com el Raúl que reconeixen que “quan vaig començar aquí se’m van obrir més portes”. Finalment, joves que fins llavors no s’havien plantejat el futur, com l’Elena, acaben dient d’una manera molt expressiva: “Ara sé què vull fer!”.

Són aquestes paraules les que millor justifiquen la nostra ferma i insistent voluntat de formar part del paisatge educatiu. Som una resposta contra l’abandonament escolar, reconeguda per cada vegada més agents, però encara no tenim un lloc en el sistema educatiu. Després de molts anys de treball, la nostra proposta continua estant en risc. Demanem eixamplar el perímetre del sistema educatiu i tenir-hi el nostre lloc. Apostem per ser complementaris. Som una entitat privada amb servei públic. El reconeixement de la nostra proposta permetrà que les Thais, Nereas, Raúls i Elenas puguin seguir els seus estudis sense tantes traves administratives i burocràtiques, que obstaculitzen els seus itineraris formatius i vitals; un reconeixement que hauria d’anar associat a un finançament estable. Estem explorant diverses fórmules però de moment cap es cristal·litza. Tindrem un lloc en el sistema integrat de la formació professional? Tenim l’esperança d’aconseguir-ho.

Seguim escoltant i seguim aprenent, sostinguts pel desig que empeny a la vida.

Trobareu aquestes claus i més informació en aquest enllaç.