Barcelona, 29 d’octubre de 2021

Des de fa anys, Espanya i Catalunya estan al capdavant en les llistes europees d’abandonament escolar (17%), fracàs educatiu (20%) i atur juvenil (30%). Estem davant d’un problema estructural que requereix urgentment un canvi en les polítiques educatives i d’ocupació adreçades a joves.

En aquest context, les escoles de noves oportunitats esdevenim una peça clau. Així ho demostra un estudi realitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona durant el darrer curs escolar, i amb la col·laboració de la Fundació “la Caixa”: “El model d’Escoles de Noves Oportunitats: una peça clau del sistema educatiu per garantir l’èxit escolar”. L’estudi posa de manifest com la nostra proposta d’acompanyament i d’itineraris formatius més llargs i que alternen formació i treball aconsegueix reenganxar anualment a més de 3.500 joves en el seu procés formatiu.

Les escoles de noves oportunitats esdevenim així una resposta complementària a l’abandonament escolar prematur i l’ocupabilitat juvenil. Però aquesta complementarietat és fràgil perquè no tenim el reconeixement necessari que homologui la nostra proposta formativa, ni ens garanteixi la supervivència econòmica. Per això cal eixamplar el perímetre del sistema educatiu per tenir-hi lloc com agents actius.

Sembla que no hi ha dubte que cal abordar aquesta qüestió. Tanmateix, en els darrers anys hem vist passar per davant diverses oportunitats legislatives. Ara es presenta una de nova: la futura nova Llei de Formació Professional que aquest trimestre es debat al Congrés dels Diputats. Pot ser el marc legislatiu que permeti abordar definitivament el problema de l’abandonament escolar i l’ocupabilitat juvenil. És un repte i les escoles de noves oportunitats hem traslladat la nostra proposta als diferents agents socials, partits polítics i administracions.

Totes aquestes qüestions s’han posat a sobre de la taula aquest divendres 29 d’octubre en un acte al CaixaForum de Barcelona, on han assistit 300 persones del món educatiu, social i polític; fet que demostra l’alt interès que desperta aquest tema.

La consellera de la Presidència Laura Vilagrà ha iniciat l’acte deixant clar que “hem de posar a les persones al centre. Les escoles de noves oportunitats fan una adaptació de forma artesanal de la formació de cada persona”.

En un segon moment, la Lizeth Paola Vallejo, alumna d’una de les escoles, ha iniciat un breu parlament de manera molt contundent: “No som només un número”. El Paco Estellés, director general de Salesians Sant Jordi, concretava la proposta reclamant una “política activa, valenta i conjunta” per fer front a l’abandonament escolar. Això passa, al seu entendre, pel reconeixement dels Centres Integrats de Noves Oportunitats a la nova Llei d’FP. És una proposta que beu dels ja existents Centres Integrats d’FP. De fet, són centres que han d’oferir espais d’orientació i formació amb vinculació amb el món de l’empresa i el territori. És el que fem les escoles de noves oportunitats, però en el nostre cas ens focalitzem en el pas previ. Fem de passarel·la.

L’èxit del model està contrastat. Però per si hi havia dubte, l’Aina Tarabini, professora i investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona i directora de l’estudi, ha dinamitzat en directe un focus group amb joves de les escoles en la que han parlat del seu pas per l’ESO, el canvi que han notat en entrar a una escola de noves oportunitats i com encaren el futur. Ha estat un dels moments més clarividents que es podria resumir en un parell de paraules de la Nerea Castilla: “Gràcies a la meva tutora sento que valc, no només en els estudis. Ara soc una altra persona. Vaig arribar fatal i ara em sento com a nova”.

Finalment, era el torn de l’administració i els agents socials: les direccions generals de Formació Professional i del Servei d’Ocupació de Catalunya, CC.OO., UGT, Foment del Treball i PIMEC. Moderats pel Fabian Mohedano, president executiu de l’Agència FPCAT, han recollit el guant. Per exemple, el Manuel Rosillo de Foment del Treball ha dit que “no podem fugir de la realitat. Els agents socials i l’administració no ens podem posar de costat. Les escoles de noves oportunitats són palanca d’impuls als joves i tenim el deure i el dret d’encetar el debat i després, com sempre fem, trobar el marc jurídic necessari”. I per cloure, el Fabian Mohedano ha afegit que “la voluntat de la Generalitat de Catalunya és buscar l’encaix d’aquestes organitzacions en el sistema educatiu”.

Per concloure la Begonya Gasch, directora general d’El Llindar, ha recollit el sentit de la jornada afirmant que “avui comença la construcció de la complementarietat. Som complementaris, però per ser complementaris hi ha d’haver dues parts.” Ha demanat que no se les deixi de banda. “Construïm plegats perquè som entitats privades amb servei públic. I en aquest mentrestant, cuideu-nos una mica. Això vol dir eixamplar el perímetre, necessitem recursos. Per vosaltres, i per tots els joves que esteu al darrere, estem aquí. Hem de trobar l’encaix per ser una bona resposta”.

Les escoles de noves oportunitats hem iniciat una roda de contactes per presentar una esmena a la Llei d’FP que s’espera que vagi endavant. Tot seguit serà el torn del Parlament i del Govern de la Generalitat per poder-lo desplegar. I fins que tot això arribi, Gasch ha reclamat que es garanteixi la supervivència de les escoles a través de la concertació social i educativa.

 

*Descarrega l’estudi complet en aquest enllaç.  També pots accedir a la gravació íntegra de l’acte en aquest enllaç.