Cornellà de Llobregat, juny 2020.
La crisi sanitària d’aquests darrers mesos ha fet saltar les costures del sistema educatiu. Les desigualtats educatives s’han tornat a evidenciar, alhora que han incrementat. Ja no podem seguir recosint el vestit, sinó que hem de teixir-ne un de nou.
A El Llindar, la voluntat institucional i el compromís individual dels professionals de seguir acompanyant als 400 adolescents i joves han estat essencials per mantenir viva l’escola. Ara comencem a ser conscients d’aprenentatges i reptes de futur. La majoria d’ells vinculats a com vivim la no presència de l’altre (l’altre alumne i l’altre professional); tant en la part formativa, com sobretot en la generació d’aquest vincle que permet el consentiment a l’aprenentatge.
Hem pogut experimentar que la connectivitat, entesa com disposar de dispositius i accés a Internet, és importantíssima però no suficient. El més important en relació al nostre alumnat ha estat com enfortir el vincle. Malgrat les dificultats tecnològiques, si existeix un vincle entre l’alumne i l’escola, es troben estratègies, canals i maneres de fer-se present tot i la distància. El repte pel curs vinent és com generar aquest vincle en la hibridació docent. És hora de crear una cyberescola?
