Barcelona, 27 d’abril de 2017

Ahir dimecres, al Palau Macaya de Barcelona va culminar un procés de reflexió que evidencia la necessitat de fer un canvi en l’enfocament de les polítiques educatives al nostre país per afrontar les altes taxes de fracàs i d’abandonament escolar.

Al llarg de tres seminaris de treball, una cinquantena d’experts vinculats al món educatiu, social, empresarial, de l’administració pública i els mateixos joves han apuntat quins haurien de ser alguns dels eixos de treball a tenir en compte per poder donar una resposta eficient i equitativa per a aquells adolescents i joves que han abandonat el sistema educatiu o corren el risc de fer-ho. Aquests eixos estan relacionats amb una política educativa valenta, que aposti per la flexibilitat metodològica, la personalització d’itineraris formatius més llargs que alternin formació i treball, generar aliances amb el món empresarial i aprofitar les oportunitats que ofereix el sector digital, entre d’altres.

En paraules de Begonya Gasch, Directora General d’El Llindar, “no es tractava tant de centrar el debat en el nostre model sinó en fer explícits els diferents coneixements des de les diferents realitats i territoris i compartir un llenguatge comú, una semàntica de les E20 que ens ajudi a precisar la seva definició, sentit, utilitat, activitat, organització, encaix administratiu, model d’intervenció, perímetre,…”.

En aquesta línia, la presentació, en clau de futur, dels principals eixos de treball va córrer a càrrec d’Aina Tarabini, Professora agregada de Sociologia (UAB), Francisco Estellés, Director General de Salesians Sant Jordi, i Sara Cáceres i Ylenia Vargas, dues joves d’El Llindar que han participat dels seminaris. Tots els participants de la presentació varen coincidir en la importància de seguir prioritzant la veu dels joves i escoltant les necessitats que aquests van plantejant per a trobar el camí cap a la millora del model.  Aquestes i la resta d’idees i qüestions han quedat recollides en el següent document.

Aquest procés de reflexió contribueix de manera significativa a diferents dinàmiques a favor d’aquest canvi educatiu. La conferència va comptar amb la participació d’Antoni Llobet, Secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat de Catalunya, Rafael Homet, Diputat delegat d’Educació de la Diputació de Barcelona, i Miquel Àngel Essomba, Comissionat d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona. Tot tres van reconèixer que el diàleg entre les administracions i les E2O és indispensable i ha de ser constant. En la mateixa línia, reconèixer administrativament les E2O implica acompanyar-les i facilitar-los el camí per a que segueixin realitzant, en millors condicions, les tasques que ja realitzen, i no pas obstaculitzar-les. Cal destacar que a Catalunya les administracions públiques estan multiplicant les iniciatives a favor de models de noves oportunitats.

Finalment, José María Usón, president de la Xarxa Espanyola de E2O, i Marc Martin, director de l’E2O de Tolosa i representant de la Xarxa Francesa de E2O, acompanyats per una delegació d’una quinzena d’escoles de Segona Oportunitat de França i d’Espanya, han compartit experiències per obtenir el reconeixement d’aquest model educatiu. La xarxa francesa de “Ecoles de la Deuxième Chance”, creada el 2005, va aconseguir el reconeixement de l’Estat francès i l’ampliació del nombre de joves beneficiaris de 1.400 a 15.000 per any. El seu model divergeix de l’espanyol en diversos aspectes, però existeix una motivació compartida: equipar als joves exclosos del sistema educatiu reglat d’eines per a la construcció d’un futur millor.

Al final de l’acte es va signar per primera vegada un Acord de col·laboració entre una quinzena d’Escoles de Segona Oportunitat de França i d’Espanya. L’Acord és fruit d’una jornada de treball organitzada el dia abans a les instal·lacions d’El Llindar en la qual les escoles van començar a dibuixar i concretar vies de col·laboració pel curs vinent.

Com amb els seminaris precedents, les idees principals exposades durant tota la conferència han quedat recollides en una relatoria. El text no reflecteix l’opinió de cap de les parts implicades, sinó més aviat el moment concret d’un procés obert i col·lectiu de producció de coneixement i, com a tal, és de llarg recorregut i les idees neixen i evolucionen constantment.

Els seminaris Escoles de Segona Oportunitat a Espanya. Un model innovador han estat impulsats per la Fundació El Llindar, juntament amb l’Associació Espanyola d’Escoles de 2a Oportunitat i amb la col·laboració del Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa”.

 

 

Ressò als mitjans de comunicació: