Barcelona, 30 de setembre de 2016
El passat dimecres 29 de setembre es va donar lloc el primer seminari del projecte Escoles de Segona Oportunitat a Espanya. Un model innovador, al Palau Macaya de Barcelona. Es tracta d’un projecte impulsat per la Fundació El Llindar conjuntament amb la Red de Escuelas de Segunda Oportunidad i que compta amb la col·laboració de l’Obra Social “La Caixa”.
El seminari, sota el nom “Escoles de Segona Oportunitat, un model d’èxit pels joves” va comptar amb la presència d’un total de 32 participants, provinents dels àmbits acadèmic, social i polític. Es va obrir amb una ponència compartida per l’Aina Tarabini, professora de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el Jordi Collet, professor de Sociologia de la Universitat de Vic. Aquesta va girar entorn a tres qüestions: Escoles de Segon Oportunitat: Per què? Per què ara? Tenen lloc en la política educativa?
El debat, ric i interessant, va girar al voltant de dues grans preguntes: Per què un debat sobre les Escoles de Segona Oportunitat? I quin lloc tenen les Escoles de Segona Oportunitat en la política educativa? Tothom va coincidir amb la necessitat i urgència de pensar noves propostes per abordar l’abandonament escolar, i que aquestes haurien de tenir un encaix en el sistema educatiu, però sense perdre la singularitat. Tanmateix, més enllà d’aquestes dues premisses, es va seguir aprofundint en qüestions igualment rellevants per anar aterrant en una proposta més concreta. Entre elles, quins han de ser els fonaments metodològics, què s’entén per acompanyar, o com avaluar una escola d’aquestes característiques. Fins i tot, es va plantejar la possibilitat de passar d’una escola a un espai de noves oportunitats. Finalment es va posar sobre la taula la dicotomia entre el coneixement intel·lectual i el manual. Els fruits de les reflexions d’aquest primer seminari assentaran les bases dels successius seminaris.
Les idees principals s’han plasmat en una relatoria. El text no reflecteix l’opinió de cap de les parts implicades, sinó més aviat el moment concret d’un procés obert i col·lectiu de producció de coneixement i, com a tal, és de llarg recorregut i les idees neixen i evolucionen constantment.
Aquest fou el primer d’un total de tres seminaris de reflexió i una conferència final el 26 d’abril de 2017 oberta a tothom. El repte és aportar solucions concretes i innovadores per afrontar l’abandonament escolar i l’atur d’adolescents i joves que, sense formació ni/o ocupació, estan deslligats de la societat i de la vida mateixa.
