Cornellà de Llobregat 16 d’octubre de 2015

Han passat 10 anys des de que un grup de 8 adolescents van començar a l’Aula Taller, un projecte educatiu que s’engegava al Parc de Can Mercader de Cornellà de Llobregat. Aquella petita iniciativa, sorgida des dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i amb el suport de l’ajuntament de la ciutat, va ser la llavor de la Fundació El Llindar, entitat que avui en dia ofereix una nova oportunitat a aquells adolescents i joves que estan despenjats del sistema educatiu i sovint deslligats de la vida mateixa. Des de llavors n’ha acompanyat a prop de 3.000.

Coincidint amb aquesta efemèride, el psicòleg i amic Jaume Funes, va decidir “posar la lletra” a allò que, des de la seva opinió, feia tan singular a El Llindar. El resulta és El relat educatiu d’una escola singular. El Llindar, un llibre que, en paraules de l’autor, “no vol ser un manual de pedagogia ni de salut mental, sinó un relat digital que hauria de reescriure’s dia a dia”. Per fer-lo, durant un any va anar observant, conversant amb professionals i alumnes, i vivint de primera mà una proposta educativa que lluita per donar una resposta a una de les principals problemàtiques del nostre país: el fracàs i l’abandonament escolar. Complementen el relat les il·lustracions d’un altre bon amic, el Perico Pastor. Amb un traç senzill però emocionant aconsegueix captar el que des de fa una dècada s’està construint en aquesta escola que no és escola, tot i que intenta que se la reconegui com a tal.

Tots dos esdeveniments mereixien una celebració amb totes aquelles persones que havien ajudat a fer créixer El Llindar. Per això, el passat dijous 15 d’octubre es va organitzar al Palau de Can Mercader un petit acte de presentació del relat, a l’hora que servia per commemorar el desè aniversari de l’entitat. S’hi van sumar 150 amics i amigues, companys infatigables de viatge, entre representants de l’administració, companys i companyes d’altres entitats, patrons, patrones, membres de l’equip docent de tots aquests anys, alumnes i antics alumnes.

L’acte, moderat pel periodista Quim Morales, es va iniciar amb una taula rodona on van seure el Jaume Funes i el Perico Pastor, acompanyats de l’Antonio Balmón, alcalde de la ciutat, el Francesc Vilà, Director Socio-sanitari de la Fundació Cassià Just, i la Carme Arnau, Inspectora d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Amb ells i ella es va fer un petit recorregut per la trajectòria d’El Llindar i allò que la fa singular. Es coincidia en que aquest era un projecte que semblava impossible fa 10 anys, on s’hi ha arribat després de “moltes tempestes i deserts”. Un dels encerts havia estat i és la mirada singular que es posa en cada adolescent; unint la visió educativa amb l’emocional, tenint cura de cadascú, posant-lo al centre per acompanyar-lo a fer el pas de jove a alumne i després a treballador. L’experiència d’El Llindar els portava a plantejar la necessitat d’un sistema educatiu com una suma de singularitats. En aquesta línia, l’alcalde va adquirir el compromís d’apostar fermament per l’Escola de Segona Oportunitat.

Tot seguit es va projectar un vídeo realitzat pels actuals alumnes en el que posaven de manifest amb poques paraules allò que per ells era El Llindar: comprensió, possibilitat, oportunitat, experiència, ajuda, escolarització, futur, construcció, confiança, expressió i vida.

Aquestes paraules van ser confirmades per una segona taula amb una representació dels autèntics protagonistes i raó de ser d’El Llindar: els i les adolescents i joves. El Javi, la Janira, l’Hamadou i la Nerea van compartir de manera sincera i colpidora la seva experiència i tot el que havia significat per a ells i elles: una segona oportunitat, una família, motivació i desig per aprendre, entre altres.

L’acte es va cloure amb unes breus paraules de la Begonya Gasch, directora d’El Llindar, qui va agrair el suport de la ciutat, la Generalitat de Catalunya, els instituts i entitats, així com a l’equip docent i als alumnes. “Són ells i elles qui ens han ensenyat a construir El Llindar. Sense ells no hi seríem”. També va recalcar que, malgrat no haver aconseguit l’encaix administratiu desitjat, “resistim per no abandonar, perquè tenim molt desig de continuar”.

Finalment, un refrigeri cuinat i servit pels alumnes del nou curs de cuina va posar el punt i final a una vetllada de records, emocions i bons desitjos que encoratja a El Llindar a seguir endavant, apostant per un model formatiu i d’acompanyament que s’està demostrant d’èxit.